Antiga roma

Antiga Roma: Economia




La República de Roma dominava una vasta extensió de terra amb enormes recursos naturals i humans. Com a tal, l'economia en l'antiga Roma es va mantenir concentrada en l'agricultura i el comerç. El comerç agrícola lliure, va canviar el panorama italià, i pel segle I aC, les enormes hisendes dedicades al cultiu de la vinya, dels cereals i de l'oliva propietat de grans terratinents havien escanyat als petits agricultors, que no van poder igualar el preu del gra importat. L'annexió d'Egipte, Sicília i Cartago (actual Tunísia) va proporcionar un subministrament continu de cereals. Al seu torn, l'oli d'oliva i el vi van ser les principals exportacions d'Itàlia. Ja en aquells dies es practicava la rotació de dues fulles, però la productivitat agrícola en general va ser baixa: al voltant d'1 tona per hectàrea.








Antigua Roma: Monarquia

vassallatge

El vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei. Els nobles que eren vassalls del rei podien alhora tenir vassalls propis, normalment nobles menys importants, a qui s'atorgava un feu més petit. El pacte de vassallatge constava de dues parts:

Homenatge:  part en què els nobles es convertien en vassalls del rei. S'agenollaven i besant la mà del monarca li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern.Investidura: part en què el rei cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall.

El vassall o feudatari era, durant el feudalisme, un noble de categoria inferior que demanava protecció a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu o senyoriu.

Encara que la confusió dels termes vassall i serf és molt freqüent (i hi ha textos antics en què això ocorre), no s'ha de confondre el terme vassall amb el de serf, el qual no és un noble, sinó un camperol que se sotmet a la protecció d'un noble, i es denomina servitud la relació que s'estableix, i senyoriu l'espai físic i la institució en la qual es dóna.